Estats del metall

hi ha un estat del metall

entre l’estrella i el sutge

que es trastorna tot al volt

de l’ànima que es devasta,

d’un color verd corrosiu,

virat al roig,

quan és submergit

en solució de morfina;

i un altre estat, gairebé orgànic,

del temps de posta,

fet de bromera

de sang i flux,

al quart creixent de lluna,

en trànsit de pluja

al límit exhaust

de l’espasme;

i encara, un estat nupcial,

volàtil estadant de la mort xica

de l’orgasme, que defuig

l’aroma i la dansa,

posseïdor tan sols

del cercle de tenebra

que es tanca;

i un quart estat, del qual

no puc parlar-vos; basti saber,

-encara que no basti- que no hi ha

cap, dels ínfims corpuscles, que estigui

deslligat dels altres; perquè, en aquest

gran univers, on el temps juga,

oscil·lant entre la llum i l’amnèsia,

és una facècia l’espai buit

que els separa; i no puc dir més,

o tan sols, sí! que el darrer

estat del metall

que he pogut conèixer,

es trasmuda

en fractals de ferro i coure

sobre el dibuix de la fulla,

i roda al blau fosc de l’espectre,

i és ell qui sospira, carcassa endintre,

esteses les ales

sobre la sorra que crema.

1juny2008